Vista aérea de Lloret de Mar / Foto: Xavier Pou

Els russos s’han convertit en el col·lectiu de nouvinguts més nombrós que hi ha a Lloret de Mar. Segons les últimes dades del padró, sumen 2.115 persones, encara que únicament són el 5,2% del total de la població. Els russos superen, per només 41 veïns, els veïns procedents de Romania (2.071). A distància, els segueixen el col·lectiu de l’Índia (1.272) i del Marroc (1.078).

Aquestes són les nacionalitats més nombroses que trobem a la vila, després de l’espanyola. Les xifres del padró dibuixen la situació següent: 40.518 persones censades, 95 nacionalitats i més d’un centenar de llengües parlades a Lloret.

Segon ha explicat la regidora de Serveis Centrals de l’Ajuntament de Lloret, Ester Olivé, és un ventall «força ampli, que manté una bona convivència». Ester Olivé. «El Pla d’Acollida i Ciutadania fa un bon treball d’integració hem de seguir treballant en aquesta línia». El estrangers són 16.868, la qual cosa representa el 41,63% de la població lloretenca.

Per un seguit de raons, Lloret ha estat tradicionalment una destinació d’acolllida, que la va portar, anys enrere, a doblar el nombre d’habitants. «Els motius és que hi havia feina i és un lloc agradable per viure», opina la regidora. Després d’una dècada amb un increment constant de població, el nombre d’habitants s’ha estabilitzat en els últims dos anys. Lloret compta amb una mica més de 40.000 persones censades, a les quals s’ha de sumar la població fluctuant.

El cens també permet saber les edats dels veïns. Més de la meitat (21.837 persones) és població activa. Té entre 31 i 64 anys, l’edat de treballar. El següent col·lectiu, en nombre, són els jubilats, que són 4.909 persones (de més de 65 anys).

Text: Nova Ràdio Lloret