Imatge de la construcció del xalet, presa el pasat mes d’abril / Foto: SOS Lloret

El Jutjat d’instrucció de Girona admet a tràmit la querella interposada per l’entitat ecologista SOS Lloret contra membres de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona i cita a declarar com a imputats el seu Cap d’Urbanisme, Camil Cofan, i la seva secretària per la seva intervenció en la autorització del projecte de construcció d’un xalet de luxe a Can Juncadella (Lloret de Mar).

La finca de Can Juncadella es troba integrada al PEIN Massís de Cadiretes, en un sòl no urbanitzable d’especial protecció de la Xarxa Natura 2000 reconegut com a Lloc d’interès Comunitari, així com protegit també pel Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner.

SOS Lloret, juntament amb altres entitats ambientals i ecologistes del territori, ha vetllat històricament per la conservació d’aquest entorn denunciant i frenant, quan ha estat possible, la forta pressió urbanística en aquest sector del litoral.

Així cal recordar que, previ a la definitiva protecció del paratge de Can Juncadella, les entitats ecologistes varen aconseguir aturar en el mateix entorn la urbanització Guiomar-Cala Morisca de 100 habitatges quins terrenys urbanitzables on es preveia instal·lar varen ser desclassificats passant a ser sòl no urbanitzable d’interès paisatgístic.

No obstant, la catalogació ambiental i el reconeixement legal dels valors naturals, paisatgístics i de connectivitat amb que actualment compta l’espai, la pressió urbanística sobre el mateix ha continuat, i la Comissió d’Urbanisme va autoritzar el 21 de juliol de 2010 el projecte d’edificació d’un xalet de luxe per a ús dels convidats a la finca.

Concretament s’ha autoritzat l’enderroc d’una petita casa de masovers catalogada i d’un galliner en runes de 500m2 i l’aprofitament de tota la seva superfície en planta com a sostre edificable per a la construcció d’una nova residència estacional de 3.200m2 amb pàrquing interior per a 15 cotxes, discoteca, sala de cinema, jacuzzi, saunes, gimnàs, saló de té, 13 dormitoris i 25 banys entre d’altres.

Tres informes desfavorables

I tot això, malgrat acumular-se sobre la taula de la Comissió els tres informes desfavorables dels Serveis Territorials de Medi Ambient de 13 de març de 2008, 23 de juny de 2009 i de 9 de juliol de 2010, certificant la contrarietat del projecte a les directrius que regeixen l’espai natural i ressaltant l’absència de vinculació del mateix respecte les activitats permeses a l’entorn on s’ubica (agrícoles, forestals o ramaderes), condició imprescindible per a poder autoritzar qualsevol construcció en sòl especialment protegit.

SOS Lloret va denunciar aquests fets davant la Fiscalia de Medi Ambient, que va promoure l’obertura d’un procés judicial contra els arquitectes de l’Ajuntament i la Comissió d’Urbanisme. Instrucció penal que va ser finalment arxivada, al considerar el titular d’un jutjat d’Instrucció de Blanes que els imputats no tenien poder d’influència efectiva sobre la «decisión de autorizar la construcción de un complejo residencial de lujo» tot apuntant que aquesta decisió requeia sobre altres membres de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona.

Sessió del Parlament de Catalunya, 20 de març de 2013

Paral·lelament, la Comissió de Territori i Sostenibilitat del Parlament de Catalunya va adoptar per unanimitat el 8 d’abril de 2013 la resolució 36/X per la que instava al Govern a «iniciar els tràmits necessaris per aturar de manera immediata les obres d’edificació de la finca i prendre les mesures oportunes per tal de que es revisi i revoqui, si s’escau, el procés d’autorització favorable concedit per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona».

El contingut d’aquesta resolució va ser negligit a efectes pràctics atès que les obres continuen i que, la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona a qui s’adreçava la resolució, va al·legar que no li corresponia la revisió del projecte ja que «els informes s’emeten d’acord amb motius tècnics urbanístics i no per criteris d’oportunitat» derivant la responsabilitat sobre la revisió instada a l’Ajuntament de Lloret de Mar.

Amb aquests antecedents, l’absència d’assumpció de responsabilitats i la negativa a garantir la protecció deguda a l’espai, SOS Lloret va decidir el 30 de juliol de 2013 sol·licitar per escrit a l’Ajuntament de Lloret de Mar la revisió i conseqüent declaració de nul·litat de Ple Dret de la Llicència d’obres atorgada al projecte de xalet de luxe, sol·licitud que encara no ha estat resposta.

Presentació de la querella

I així mateix va procedir a presentar una querella criminal contra els responsables de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona que, incomplint la seva tasca de garants de la submissió de la gestió urbanística a les determinacions de la legislació ambiental, varen permetre, amb el seu vot favorable, l’edificació d’un xalet de luxe per a convidats de més de 3.000 m2 de superfície malgrat els reiterats informes desfavorables del Departament de Medi Ambient.

Considerem imprescindible que els òrgans administratius encarregats de garantir la subjecció a Dret de la gestió urbanística funcionin correctament i es responsabilitzin de les seves decisions.

En aquest sentit cal recordar que han estat reiterats els advertiments fets per les entitats ambientals i ecologistes de Girona del funcionament irregular de la Comissió Territorial d’Urbanisme, tal com mostren les múltiples sentències anul·lant les autoritzacions atorgades a rellevants projectes, sense que dita anul·lació i fefaent demostració de funcionament irregular comportés mai la depuració de responsabilitats.

Ans el contrari, sovint s’ha pretès, una vegada coneguda la resolució judicial, legalitzar allò anul·lat judicialment, com mostren els casos del polígon industrial de Roses, la subestació elèctrica de Fonteta, l’abocador de Vacamorta o el recent nou Planejament Urbanístic de Palafrugell.

Exigir responsabilitats

Cal exigir la plena responsabilització de la Comissió sobre els seus actes. Atès que, permetre que les agressions injustes al territori, certes i demostrades, quedin impunes, seria deixar sense efectes pràctics la protecció aconseguida per al nostre entorn natural i obrir les portes a perpetuar una gestió urbanística a la carta, on l’administració pública del territori resta subordinada als interessos privats.

És per això que, davant l’informe favorable al projecte de xalet de luxe en un espai PEIN, ZEPA, LIC i C-PEIN de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona, tot i existir els tres informes ambientals desfavorables del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, s’ha procedit a interposar la querella que ha de permetre la investigació penal per a determinar si s’ha pogut incorre en fets constitutius de delicte contra el territori o de prevaricació urbanística.

Procediment penal que ha estat admès i que comporta la citació per a declarar com a imputats del Cap d’Urbanisme de Girona i la secretària de la Comissió d’Urbanisme de Girona.

Amb tots aquests antecedents i, sens perjudici del procés penal iniciat contra membres de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona, des de SOS Lloret reclamem a l’Ajuntament de Lloret de Mar que doni resposta expressa a la sol·licitud de revisió per nul·litat de Ple Dret de la Llicència atorgada, tot fent efectiu també el contingut de la resolució votada per unanimitat de la Comissió de Territori i Sostenibilitat del Parlament de Catalunya i garantint el compliment més elemental de la legalitat urbanística per tal de que sigui preservat efectivament i de manera definitiva el paratge de Can Juncadella, un entorn especialment protegit vora el mar quins valors naturals, paisatgístics i connectors no estan en venda.