Pocs dies després que es va localitzar i documentar l’antic baluard defensiu, va visitar-lo sobre el terreny Susanna Manzano, l’arqueòloga del Servei d’Arqueologia i Paleontologia dels Serveis Territorials. Ho va fer acompanyada de l’alcalde de Blanes, Miquel Lupiáñez; el primer tinent d’alcalde de Cultura i Arxiu, Quim Torrecillas; i el director de l’Arxiu Municipal, Toni Reyes.
També els van acompanyar el director de la ponència tècnica d’activitats a l’Ajuntament de Blanes, Salvador Tordera; l’arqueòleg que porta la direcció tècnica d’aquest àmbit per l’Ajuntament de Blanes, Joan Llinàs; així com tècnics municipals i de l’empresa que està fent els treballs de substitució del terra del Passeig de Dintre, on hi ha els vestigis històrics. Les restes estan situades a la zona del Passeig de Dintre que està a tocar del Carrer Ample.
L’objectiu de la visita era determinar quines accions es podien dur a terme i, en aquest sentit, es va arribar al compromís de deixar una part de les restes del baluard a ulls vista, perquè tothom qui vulgui pugui visitar aquest destacat vestigi de la història blanenca. Com que en l’actualitat no hi ha ni projecte ni pressupost per tirar-ho endavant, de moment s’ha optat per una solució provisional.
Senyalització externa del contorn del baluard
A l’espera que es pugui executar el projecte, la opció més immediata ha estat determinar que es tapin les parts del baluard que s’han localitzat i documentat ara per preservar-les. Es farà amb una capa geotèxtil, un tipus de material resistent a la tracció que s’utilitzen per augmentar la resistència del sòl enfront de lliscaments.
Sobre aquesta malla es dipositarà la sorra, igual que en tota la superfície del Passeig de Dintre on s’han localitzat les restes històriques. Enlloc de fer-ho amb sauló sòlid -el nou material que s’està instal·lant al passeig-, es farà amb sauló compactat normal. D’aquesta manera, permetrà poder retirar la terra en el futur sense malmetre les restes arqueològiques amb molta més facilitat.
D’altra banda, també s’ha previst senyalitzar el contorn del baluard externament amb l’ajut de corten, que dibuixarà el perfil en tota la superfície. D’aquesta manera, es podrà resseguir a ull vista la forma que té el baluard tot i que estigui tapat. Per últim, també es vol instal·lar un plafó explicatiu que deixi constància de la importància d’aquesta estructura històrica, aportant la informació bàsica als visitants.
Descoberta planificada d’un vestigi del llegat dels Vescomtes de Cabrera
Des de l’Arxiu Municipal s’ha volgut aprofitar les obres que s’estan fent al Passeig de Dintre des de finals de setembre consistents en substituir el seu sòl, per localitzar i documentar arqueològicament el baluard defensiu. Els treballs compten amb la supervisió de Joan Llinàs, que porta la direcció tècnica d’aquest àmbit contractat per l’Ajuntament de Blanes.
Aquesta planificació ha permès poder restituir un deute pendent que hi havia en relació a una de les estructures de defensa més formidables de la història del municipi, adossada a la muralla que antigament rodejava Blanes. L’estructura va ser construïda entre 1544 i 1545, a tocar de mar, i va ser enderrocada durant la primera meitat del segle XIX.
Ja als segles XIV i XV Blanes era el port marítim i comercial més destacat de l’important Vescomtat de Cabrera. Davant dels constants atacs que es patien, es va decidir construir una muralla per protegir la vila, però al no minvar les incursions hostils, es va optar per reforçar-la amb un baluard que sobresortia dels murs i on s’emplaçaven uns canons.
Per això, tot plegat ha significat una oportunitat única i irrepetible per poder veure i documentar un dels costats del baluard defensiu que restava inèdit. Quan es van fer les obres de remodelació del Carrer Ample i adjacents entre els anys 2002 i 2003 va quedar al descobert l’altra costat del baluard travessant el subsòl. Restava per tant la incògnita de comprovar què quedava de l’antic baluard defensiu a l’altra banda.
Ara, 14 anys més tard, s’ha pogut veure la continuació i la part més interessant del baluard, la seva punta que acabaria al Passeig de Dintre en direcció a mar. La darrera vegada que es va poder l’estructura defensiva va ser durant la primera meitat del segle XIX, quan va ser destruït perquè s’havia de construir a primera línia de mar. Va ser llavors quan es van planificar el Passeig de Mar i el Passeig de Dintre.