Avui dijous han culminat els treballs iniciats ahir per localitzar i documentar l’antic baluard defensiu que hi havia a Blanes, construït entre 1544 i 1545 davant de la platja. Es tracta d’un deute pendent que hi havia en relació a una de les estructures de defensa més formidables que hi havia, adossada a la muralla que antigament rodejava la vila de la Costa Brava.
El baluard està situat a la banda del Passeig de Dintre que hi ha a tocar del Carrer Ample, i era un reducte fortificat que es projectava cap a l’exterior del cos principal d’una fortalesa com a punt fort de la defensa contra l’assalt de tropes enemigues. L’estructura va ser enderrocada durant la primera meitat del segle XIX. Per poder identificar amb el màxim rigor la troballa, des de l’Arxiu Municipal de l’Ajuntament de Blanes s’han volgut aprofitar les obres que s’estan fent des de dimarts passat al Passeig de Dintre, que inclouen la presència d’un arqueòleg.
En aquesta tasca han participat el director de l’arxiu, Toni Reyes, amb el suport de l’arqueòloga territorial, Susanna Manzano, i de l’arqueòleg que porta la direcció tècnica d’aquest àmbit per l’Ajuntament en aquests treballs, Joan Llinàs. D’altra banda, operaris de les Brigades Municipals de l’Ajuntament de Blanes s’han encarregat d’obrir les rases que han ajudat a dibuixar i localitzar millor els dos braços del baluard.
Rigor científic i històric per datar una oportunitat única
Avui al matí s’ha acabat de deixar al descobert l’angle del baluard defensiu, una oportunitat única i irrepetible, ja que fins ara només s’havia pogut veure un dels seus costats. Es tracta de dos murs de grans dimensions de més dos metres d’amplada, aixecats al segle XVI per reforçar l’antiga muralla que rodejava la vila marinera.
Després que s’efectuïn tots els treballs arqueològics, es decidirà com es conserven les restes. Aquesta decisió dependrà en bona mesura de la visita que farà demà divendres a Blanes l’arqueòloga territorial de la Generalitat de Catalunya, Susanna Manzano. Un dels principals avantatges és que les obres que s’estan fent per canviar el terra no incidiran en les restes arqueològiques, que a més a més es troben a pocs centímetres de la superfície.
La recerca arqueològica no ha suposat ni l’aturada ni l’endarreriment de les obres d’instal·lació del nou terra que s’està fent al Passeig de Dintre. Això és perquè mentre s’ha estat incidint en l’extrem que dóna al Carrer Ample, l’empresa especialitzada que ha de substituir la sorra pel sauló sòlid ha estat treballant a l’altra costat, de manera que se segueix amb la previsió inicial.
Un vestigi del llegat dels Vescomtes de Cabrera
Des de l’època medieval Blanes va esdevenir en el gran port comercial del vescomtat de Cabrera. Durant molts segles, aquest va ser el principal motor econòmic de la vila. Ja al segle XIV la universitat d ela vila, amb el suport dels vescomtes de Cabrera va decidir començar a construir unes defenses estables per Blanes. Així va ser com varen sorgir les muralles que rodejaven el municipi. Dos segles més tard, davant els constants atacs que es patien dels genovesos –en guerra amb la Corona Catalano-Aragonesa-, així com de corsaris, pirates i altres perills, es va decidir ampliar la defensa de l’antiga vila.
Va ser llavors, entre el 1544 i 1545, quan es va aixecar un formidable baluard defensiu adossat a la muralla i la porta de mar, on s’emplaçaven els canons per repel·lir els atacs que es poguessin acabar patint a la badia. Segons el director de l’Arxiu Municipal de Blanes, Toni Reyes, el baluard és un dels elements defensius més importants que s’ha fet mai al llarg de la història de la vila.
Anterior descoberta de restes arqueològiques
Entre els anys 2002 i 2003, quan es van fer les obres de remodelació del Carrer Ample i vials adjacents, ja es va poder localitzar i documentar un tram del baluard travessant el subsòl. Ara, 14 anys més tard, s’ha pogut veure la continuació i la part més interessant, la punta de l’angle que dibuixaven els dos murs de grans dimensions. Per aquest motiu, l’arxiver-director considera molt important haver pogut documentar i datar ara amb tanta exactitud on estava situat.
El baluard es va enderrocar durant la primera meitat del segle XIX perquè s’havia de construir a primera línia de mar. Al desaparèixer aquest element defensiu va anar sorgint el Passeig de Dintre i el Passeig de Mar. Abans que desaparegués definitivament, ja s’havia enderrocat bona part de la muralla, de la qual encara en queden en l’actualitat alguns vestigis visibles.
Arxiu Municipal de Blanes
Un dels indicis amb què compta l’arxiu per documentar l’existència del baluard defensiu és una il·lustració que data del segle XVIII. Es tracta d’uns plànols d’abastiment d’aigua del convent dels caputxins on es veu la mena de cunya que representa el baluard a la banda central que dóna a mar.
Fotos: Ajuntament de Blanes