Blanesaldia.com
Els darrers mesos (i els que vindran) ha estat a debat públic el nou Pla d’Ordenació Urbana Municipal, el POUM. Aquesta és la màxima figura que ordena, fixa, regula i endreça tot el territori municipal: on es pot construir habitatge i on no; on hi van els nous creixements urbanitzables, o on els sóls a protegir.
Per aquest motiu, aquests plans solen tenir una vigència de 20 o 30 anys, però aquesta vegada no ha estat el cas. El Tribunal Suprem ha anul·lat el POUM de 2010, aprovat fa set anys amb 19 vots a favor, i 2 en contra d’ICV-EUiA.
Malgrat les declaracions inicials del govern de no tocar res del pla general de 2010, revisant únicamet alló impugnat (la inundabilitat), finalment s’ha acabat obrint la finestra a molts debats necessaris, però sense el temps, la prudència i el consens necessaris per abordar-los.
Així el debat ha acabat reduint-se a la legalització o no de part de dos càmpings fora d’ordenació, però rere aquest hi ha tot un debat sobre el model de creixement de la ciutat, de cohesió dels barris, de planificació econòmica de la vila i de reteixir els espais verds i parcs que no s’ha donat.
Entre aquest grans dubtes, quatre crítiques destacables al POUM que proposa el govern municipal:
– Creixement insostenible: Avui Blanes té 25.000 habitatges construïts, dels quals 15.000 son primera residència, 7000 de segona residència i 2.200 estan buits. Doncs si 2.200 pisos buits no són prous, els diversos plans generals dels anys 80 que avui dia encara no s’han executat tenen encara capacitat per construir 1000 habitatges més i per si encara fos poc, el POUM proposat preveu sumar encara 1000 habitatges més. En resum, som una ciutat de 40.000 habitants i es proposa un creixement que ens portaria a 80.000, sense comptar els hotels i els càmpings.
– Manca de recursos: Perquè aleshores, la pregunta és, si ens hem hagut de pagar (i encara estem pagant) una dessaladora pels 40.000 habitants que som perquè a l’estiu la Tordera no ens donava aigua per a tots, què farem amb 80.000 habitants? No tenim recursos materials i naturals per una ciutat sobredimensionada.
– Manca d’alternatives de mobilitat: És imprescindible abordar un pla de mobilitat global. Cal repensar el transport urbà, preveure carrils reservats al transport urbà, executar plans d’aparcament dissuassori, peatonalitzar el casc antic, empènyer al ciutadania cap als transports públics i, per tant, uns transports públics dignes.
– Protecció i gestió dels espais naturals i del litoral: Som un poble marítim i, en canvi, avui el dret a l’accés a tota la franja litoral no està garantit. Avui cal obrir Pinya de Rosa a la ciutadania i recuperar els camins de ronda, garantir la preservació dels boscos del Vilar i recuperar i renaturalitzar un Delta de la Tordera que se’ns mor davant nostre. Estimar la terra és també defensar-la.
Malgrat l’importància de fer front a aquests debats i respondre les preguntes que planteja, la regidoria d’Urbanisme encapçalada per Pepa Celaya ha centrat el pla general a un cara i creu al voltant de la legalització dels càmpings.
Blanesaldia.com
Fa 12 anys, tres càmpings (El Pinar, Blanc d’Eivissa i Bella-terra) van ampliar les seves instal.lacios sobre sól agrícola i sense permisos ni autoritzacions municipals. També es va implantar un aparcament d’autocaravanes. A dia d’avui, El Pinar ja ha pagat els 20.000€ de sanció, i tant l’aparcament com l’ampliació de El Pinar ham estat desmantellades per les propietats.
Però els dos darrers, Bella-terra i Blanc, es resisteixen a complir les diverses ordres municipals i sentències judicials que ordenen el desmantellament de les ampliacions i compten amb el suport de PSC, CDC i PP per legalitzar i requalificar aquests terrenys d’agrícola a ús d’acampada.
Així, el govern ha rebutjat les diverses propostes de l’oposició que van des del trasllat de les places il.legals, al reconeixement parcial i el pagament de compensacions, o les posicions més estrictes que reclamen mantenir el seu ús agrícola i com a franja de protecció de la xarxa natura 2000 que envolta el Delta i riu Tordera.
El que és evident és la irresponsabilitat primera de les propietats que van actuar al marge de la llei, i que una requalificació ad-hoc d’aquests terrenys sense contrapartides és un mal missatge per a la població, que veu com empreses influents del municipi poden actuar al marge de les normes i de les regles de joc. Tanmateix, cal cercar alternativa als llocs de treball afectats, així com evitar una dependència excessiva del turisme, ja que si bé és un complement fonamental per Blanes i moltes families, és també un sector vulnerable i fràgil.
Després del fracàs del darrer pla general portat a Ple i que va haver-se de retirar per manca de suports, cal obrir espais de debat compartit amb els actors de la població, sindicats i empreses per tal de cercar un consens que avui està per construir.
Text: Víctor Catalan, arquitecte i regidor d’ICV-EUiA a l’Ajuntament de Blanes
Aquest article s’ha publicat inicialment a la revista Cel Obert del mes de maig de 2017