La Viquipèdia catalana ofereix una explicació breu i genèrica del concepte de «Dades obertes». Dona aquesta informació: «(Open Data en angles) és una filosofia i una pràctica que requereix que certes dades siguin de lliure accés per a tothom, sense restriccions de drets d’autor, patents o altres mecanismes de control. Té un esperit semblant a un nombre d’altres moviments «Oberts» i a comunitats com les de codi obert i de accés obert. No obstant això, no estan vinculades i existeixen moltes combinacions possibles. La pràctica i la ideologia en si estan ben establertes (per exemple en la tradició mertoniana de la ciència), però el terme «Dades obertes» en si és recent. En alguns casos les dades obertes es poden considerar més aviat com a Metadades obertes i encara no hi ha una formalització coherent». La Wikipedia en anglès ofereix aquesta explicació.
Des de fa uns mesos la Generalitat impulsa a Catalunya el seu particular Open Data, un servei que està en els seus inicis i que hauria de servir d’exemple a les administracions locals i supramunicipals (consells comarcals), per difondre periòdicament amb una certa coherència sistemàtica a la xarxa dades que atresoren en els seus sistemes informàtics i que pertanyen a la comunitat. A més, aquestes dades poden dinamitzar les potencialitats econòmiques i socials de la població en ser analitzades i estudiades.
El repte és important, doncs afecta a drets bàsics. Perquè així comença l’article explicatiu de la Generalitat: «L’open data és una filosofia i una pràctica que requereix que certes dades siguin de lliure accés per a tothom, sense limitacions tècniques o legals. En el sector públic, tenir accés a les dades de l’administració garanteix la transparència, l’eficiència i la igualtat d’oportunitats a l’hora de crear valor. La transparència perquè es poden consultar i tractar dades que venen directament de les fonts oficials, l’eficiència perquè ciutadans i organitzacions poden crear serveis de forma més ajustada en col·laboració amb l’administració; i la igualtat d’oportunitats perquè l’accés és el mateix per a tothom».
També, cal tenir en conte que una correcta difusió de les dades, que compleixi previament determinats paràmetres tecnològics, està en condicions d’estimular la generació d’aplicacions específiques per facilitar l’accés a la informació i la seva rentabilització mitjançant ordinadors personals i smarthfones, com pot ser la geolocalizació i la realitat augmentada. De fet, el web de la Generalitat ofereix la possbilitat de col.laborar en el projecte doncs es pregunta al ciutadà «Quines dades creieu que haurien d’obrir-se? En coneixeu exemples?» i l’interessat pot emplenar i enviar un qüestionari. Es pot obtenir més informació amb el bloc
A Blanes, molt per fer
A Blanes tenim un tímid exemple d’Open Data en la web de l’Ajuntament. En el menú de portada «Bases de dades» s’accedeix a un petit repertori d’informació que va des de documents que tracten d’actes administratius fins al padró municipal. Encara que el cens de població està actualitzat, les dades més recents sobre la tipologia de la demografia local són de maig de 2009. Altres dades que permeten seguir la gestió de l’Ajuntament són les actes dels plens i de la Junta de Govern Local.
Un àrea clau de la ciutat és la Promoció Econòmica. En la web municipal el capítol «dades socioeconòmiques» ofereix un «Estudi socioeconòmic de Blanes de 2005». Té 112 pàgines, està ben elaborat però és de 2005 i previsiblement en part deu estar desfasat. Aquesta web té diversos enllaços a webs institucionals. Una d’elles és XIFRA (informació socioeconòmica de la província de Girona), que depèn de la Diputació de Girona. Hi ha 42 temes distribuïts en 5 àrees temàtiques sobre «Dades municipals».
En l’apartat «Llars», informa que a Blanes hi havia 11.186 en 2001. La dada té 10 anys d’antiguitat i és el més recent. Provo amb l’opció dedicada a «entitats financeres». A Blanes hi havia 30 l’any 2002. Impossible saber com els està repercutint la crisi. Les dades demogràfiques els ofereix, en canvi, actualitzats fins a 2010. Però el «cens agrari» es remunta a 1999. XIFRA explica en la presentació que parteix «del convenciment de que l’oferta i l’ús de la informació són al cor mateix de la vida diària, tant social com econòmica i política».
Deixem la web de la Diputació i anem a la d’Idescat, l’enllaç de la qual figura amb encert en el menú de la web de Promoció Econòmica de Blanes i al que també porta la recerca de dades des del Open Data de la Generalitat. L’Institut d’Estadística de Catalunya té multitud de dades que permeten apropar-se al coneixement de l’estructura social d’una determinada població i territori.
Des de dadesobertes.gencat.cat s’accedeix al catàleg de temes. Des de la pàgina «El municipi en xifres» d’Idescat es pot accedir al llistat dels 947 municipis de Catalunya. Escollim «Blanes». La informació apareix un primer menú de 8 capítols. Són: 1. Poblacció; 2. Moviment de població; 3. Habitatges i llars; 4. Macromagnitud i impostos; 5. Sectors econòmics; 6. Treball; 7. Cultura i esport; 8. Eleccions.
180 xifres sobre Blanes
Si es clica sobre els 8 capítols de forma successiva apareixen en total 47 seccions de dades. Si després s’activa la informació de cada apartat s’arriba a aquesta pàgina, en la qual hi ha 180 dades (xifres), que al seu torn tenen la seva equivalència respecte de la comarca de la Selva i del conjunt de Catalunya. Al mateix temps, des de la part inferior de la pàgina es pot canviar el nom de la població i a l’instant les dades apareixen modificats.
És una bona base de partida per treballar el concepte de Open Data, encara que com ja hem vist, aquí també hi ha informació que no està actualitzada, com les dades sobre llars, el sector agrari i els de macromagnituds i impostos, que són d’entre 2006 i 2008. De nou, hi ha camí per recórrer en l’univers Open Data. I per comprovar-ho res millor que anar-se, per exemple, a la pàgina mapa d’Estats Units del diari The New York Times sobre la població del país, en la qual mitjançant el cursor podem recórrer qualsevol barri o territori del país coneixent la població que hi ha i la seva tipologia.
Referència indirecta durant la campanya electoral
Encara que en els actes de campanya electoral de les recents eleccions municipals als quals he assistit no vaig sentir parlar d’Open Data (tampoc ha aparegut en els fullets propagandístics que vaig veure), sí s’ha esmentat indirectament. Almenys el PSC i ICV-EUiA proposen als seus programes electorals una major transparència informativa i la participació ciutadana és un punt fort de tots els partits d’esquerra, hagin tingut o no representació. Posar a l’abast del ciutadà la màxima informació sobre la màxima quantitat d’assumptes és una qüestió bàsica per afavorir la participació i la presa de decisions encertades i responsables. Per tant, ha de ser un objectiu de totes les administracions.
Amb uns paràmetres de treball determinats i amb l’ús eficient de les noves tecnologies, l’accés a la informació està en condicions de universalizarse a un cost mínim. Solament cal posar-se al treball i, a més, amb una certa urgència ja que demorar la implantació d’Open Data a Blanes farà que sigui més difícil avançar i perdrem una eina que ens pot ajudar a sortir de la crisi.
Open Data i periodisme
Tractant-se d’informació, Open Data és per als professionals del periodisme una eina molt útil per elaborar informes, valorar i comparar dades i, en definitiva fer periodisme d’investigació amb amb la utilització d’infografia específica per a mitjans digitals. Per no aclaparar més al lector, deixo aquí l’enllaç a l’article «El nuevo periodismo se llama… OPEN DATA» que no solament tracta de periodisme, doncs s’ofereixen pinzellades sobre aquest apassionant tema.
Text i edició: José Fernández